1O Dia internacional de la gent gran. Entrevista
“Als centres residencials hi ha hagut una privació de drets per excés de paternalisme envers les persones grans”
Entrevista a Pilar Soleto, referent de tutela
Com ha afectat la pandèmia a la situació de les persones grans?
La pandèmia ha afectat de diverses maneres a la situació de les persones grans, augmentat el sentiment de soledat no volguda i vulnerabilitat. Això ha repercutit tant en les persones que viuen en centres residencials com en les que viuen en domicilis.
Als domicilis, les persones grans han vist agreujada la seva situació per la bretxa digital que pateixen moltes d’elles i per la manca de recursos per rebre l’atenció que necessiten.
En ambdós casos, també hi ha hagut una certa desatenció a les seves patologies per manca d’accés als serveis sanitaris.
Això ha comportat canvis en la tasca que porta a terme la FNSDA?
Sí. Amb les restriccions de visites als centres residencials s’han vist disminuïdes les visites a les nostres persones grans ateses. Per altra banda, la concertació de cites per visites i/o sortides en horaris molt limitats per part dels centres ha dificultat la realització de les nostres visites.
Quan les visites no han estat possibles s’ha recorregut a les noves tecnologies i s’ha fet un seguiment telefònic més freqüent del seu estat. També s’han enviat missatges mitjançant dibuixos, fotos, cartes, etc., per acompanyar-los i se’ls ha proporcionat material per activitats (donada la disminució d’aquestes als centres) i ninos per tal que puguin canalitzar la seva afectivitat davant la disminució de relacions.
Les relacions entre treballadors també han canviat i han passat a ser digitals.
Quines són les problemàtiques més comunes actualment?
Una de les principals són les restriccions en l’accés als centres residencials per visitar a les persones ingressades, una conseqüència dels protocols de prevenció de la Covid. També l’ús de mascaretes, distància i no contacte físic amb les persones que pateixen deteriorament cognitiu avançat fa que no reconeguin les persones que els visiten, no els sentin per problemes d’hipoacúsia i mostrin una major desconnexió amb l’entorn.
Hi afegiria altres problemàtiques com la manca de recursos socials i sanitaris i la dificultat d’accés als que hi ha, la bretxa digital, la manca d’acondicionament dels habitatges de moltes persones grans, la manca d’espais de socialització, que s’han tancat per la pandèmia, i la precarietat econòmica que pateixen moltes persones grans.
Per què una persona que pateix soledat és més vulnerable?
Perquè la necessitat de companyia i atenció la fa més vulnerable a l’abús, tant emocional com econòmic, per part de tercers. La pèrdua de xarxa social també disminueix la seva capacitat per demanar ajut i/o atenció quan es produeix també una pèrdua de funcionalitats.
Què podem fer tots a títol individual per evitar-ho?
Entendre i visibilitzar que la gent gran no ha de ser infantilitzada ni tractada de manera paternalista i respectar els seus drets i voluntat. També facilitar la sociabilitat a les persones grans i fomentar les relacions intergeneracionals.
